GOVERNAMENTAL


COHERÈNCIA DAVANT LA POBRESA

Tots els estats han de procurar el benestar dels seus habitants, de cadascun dels seus habitants, i per tant han de fer l'esforç corresponent per eradicar la pobresa, sobretot la pobresa extrema.

En un estat democràtic aquells que han estat triats democràticament pel poble per intervenir al govern d'un país han d'afavorir els interessos de tota la ciutadania, especialment la dels més desfavorits, per a això han de parar de generar POBRESA en favor d'un interès financer, econòmic o de mercat que genera desigualtat, falta d'ocupació, retallades en drets i llibertats, misèria i mort. I davant un estat no democràtic els seus ciutadans tenen tot el dret a reclamar el canvi necessari per aconseguir un estat democràtic.

Des de tots els estaments de govern, naturalment també nivell regional i local, es fan esforços per ajudar als més desfavorits, molt especialment per part de les persones vinculades a aquesta tasca. Aquests esforços depenen de les decisions polítiques, les seves lleis i pressupostos, afectant directament a la creació i a l'eradicació de la pobresa.

Encara que ja hi ha vincles de compromís dels governants cap a l'eradicació de la pobresa, en aquest objectiu cal buscar processos més vinculants de les autoritats governamentals amb projectes concrets que directa o transversalment garanteixin l’objectiu de eradicar la pobresa.

EN ELS CASOS DE PAÏSOS MÉS EMPOBRITS

Els governants i els habitants dels estats més pobres del nostre planeta necessiten ajuda per aconseguir un mínim de benestar: seguretat, alimentació, sanitat i educació. Fa falta que l'ajuda necessària vingui dels altres països, per caritat, per solidaritat i per justícia. Necessitem una veritable cooperació internacional, així com unes veritables Nacions Unides, la seva remodelació i canvi de paradigma és imprescindible.

La primera forma d'ajuda és la humanitària, aquella que arriba a través d'entitats internacionals vinculades a Cooperació Internacional, majoritàriament realitzada per grans ONG, també Nacions Unides, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Malgrat les seves mancances és bàsica i molt millorable. 

La segona forma d'ajuda correspon a la de les ONG i altres entitats d'ajuda humanitària i cooperació, aquesta segona sol ser la més present prop de les persones que reben l'ajuda. 

La tercera forma correspondria a la d'empresaris, nacionals i estrangers, que inverteixen en la realització de projectes de tot tipus, així com la creació d'empreses i llocs de treball.

Aquestes tres formes d'ajuda han de prioritzar l'eix transversal de l'ajuda, amb una simple pregunta, l'acció a realitzar va a permetre que els ciutadans superin la situació de pobresa i necessitat per aconseguir la seva autosuficiència, si és així l'ajuda va en bona direcció, si la perllonga o l'empitjora cal canviar el model d'ajuda i hauria de provocar el canvi dels qui la dirigeixen.

 Adreces de referència:

Cooperació Internacional Catalunya

Cooperació Internacional Espanyola

UNICEF - Objectiu: eradicar la pobresa extrema i la fam

Cooperació Internacional Unió Europea

 CATALUNYA - ESPANYA - UNIÓ EUROPEA           NACIONS UNIDES - PARTITS POLÍTICS