Fem menció especial a les persones desplaçades d'on vivien per la guerra, les epidèmies i malalties, la fam, o la impossibilitat de garantir un mínim de condicions de seguretat i supervivència allà on residien.

Tots els éssers humans tenim dret a refugi, a viure en pau. No obstant això aquest dret és trepitjat una i mil vegades cada dia, també en imposar lleis que bloquegen la llibertat de les persones de circular d'un país a un altre, de buscar empara i protecció.

A primers del 2009 hi han desenes de milions de persones desplaçades, refugiades en petites o grans agrupacions de persones, com pobles o ciutats, però amb manca de quasi-bè de tot, dependents totalment de l'ajuda humanitària que rebin de l'exterior, sense poder desenvolupar cap treball.

Moltes vegades aquesta situació de refugiat es perllonga durant anys, fet que trenca totalment a les persones, fent-les dependents en la seva totalitat del que altres els hi portin per menjar, curar-se, beure, netejar-se.

La situació de les persones refugiades correspon a una vida de supervivència mancada de dignitat, és un estat de forma de vida que hauria d'estar prohibit i contra el qual no basta voluntarisme, calen fets concrets amb recolzament polític i econòmic.

També i de forma desesperada clamem Justícia per eradicar aquesta forma de vida. En especial clamem per tal que Nacions Unides augmenti les ajudes als refugiats, més encara en aquests moments on els saldos econòmics pels refugiats, ACNUR, s'estan esgotant donat el gran volum de persones que en depenen d'ella, per altre banda els ingressos corresponents a les aportacions de les nacions que formen part de la ONU son quantitats minses, molt reduïdes per fer front a les necessitats urgents dels refugiats.

Manifestació significativa pels refugiats a Barcelona (18 febrero 2017)