REDISTRIBUIR LA RIQUESA

Doncs sí, cert, és una emergència redistribuir la riquesa donat que d’altra manera la pobresa no té volta enrere, no n'hi ha prou amb un sense fi d'accions si cap està encaminada a redistribuir la riquesa, pot ser arribéssim a l'estat d'una pobresa global, una pobresa general, emparats en la caritat o la sustentació d'aquells que disposen de riquesa, res més lluny d'un futur de dignitat, llibertat o justícia.

Redistribuir la riquesa passa transversalment per totes les accions de govern, com una música plaent donant ànim, esperança i alegria a cada projecte i a tots en conjunt. Sens dubte la calidesa d'aquesta música necessita de la veu i la presència de la ciutadania, el govern és la voluntat de la ciutadania i per tant és un resultat d'ella, no una casualitat organitzativa de l'ésser humà.

Quan des de l'acció de govern s'afavoreixen impostos progressius sobre patrimoni i ingressos, també sobre beneficis i creixement econòmic, llavors estem donant passos en la redistribució de la riquesa. I aquests mateixos passos s'han de mantenir en la despesa, quan una acció de govern està encaminada al ben comú, la transparència, la proporcionalitat, la consecució d'objectius comunitaris, sense hipotecar drets ni llibertats, sense excloure al feble ni al desfavorit, llavors seguim amb aquests passos en la redistribució de la riquesa.

I junt les accions de govern, o al seu costat, o al davant, han d'estar les accions de la ciutadania animant, participant i reclamant aquesta redistribució de la riquesa, com un acte de supervivència, solidaritat i de justícia, també com un acte d'esperança cap a un futur comú per a la humanitat i el nostre planeta amb harmonia, dignitat i felicitat.