|
|
Ja portem uns mesos envoltats de crisis, en
realitat una barreja gens natural de despropòsits. Son moltes i diverses les
crisis que envolten l’economia global, totes elles trenades per una economia
gens orgullosa del seu propi nom.
Centrant-nos en la crisis anomenada “hipoteques deixalla”, nom poc afortunat
i molt allunyat de la realitat donat que el problema no son les hipoteques
sinó la especulació que l’envolta i sobre tot la transformació financera
d’aquest deute en productes financers de rendibilitat alta i amb imatge de
poc o cap risc, estem parlant de centenars de milers de milions de dòlars i d’euros any rera any transformats en productes financers.
Aquesta mena de transformació de risc immobiliari en títol de borsa
introduït recentment sobre tot a EUA i la UE és el origen d’aquesta crisis i s’aconsegueix venent el deute, el risc, dels crèdits
hipotecaris a entitats que converteixen un conjunt de deute en productes titolitzats a borsa, de manera que es poden vendre i comprar. Amb aquest
tipus d’operacions les entitats financeres s’allibera comptablement del
deute i per tant de risc, estalviant-se de fer les provisions de cobriment
del deute que el banc central els reclama, un percentatge sobre el deute.
No cal dir que aquests títols han estat durant anys al mercat, cada any més
títols i per més import, fins que el mercat s’ha saturat pel seu gran volum
o agreujat per l'impacte d’altres crisis.
Les entitats financeres més afectades no han pogut fer front al pagament del
títols vençuts o a punt de vèncer i la bombolla s’ha desinflat a gran
velocitat. La por i la manca de liquidés ha bloquejat el mercat financer i
fa trontollar tota l’economia, ajudat pel preu del petroli i pel fet que els
desitjosos de guanys més segurs s’han llençat a comprar collites d’aliments
i altres productes a futur amb més garanties i marge de benefici.
Donada la situació de caiguda en picat de l’economia o el risc que així
sigui, els governs de EUA i la UE i els seus bancs centrals, dies enrere
abanderats del lliure comerç, han injectat diners, centenars de milers de
milions de dòlars i euros en el mercat, per tal que grans firmes financeres
puguin fer front al venciment del deute que tenen amb els compradors dels
seus títols i incorporar liquidés en el mercat financer. Tot molt rebuscat i
recargolat però amb guanys enormes pels enginyers d’aquest mecanisme i
alguns virtuosos més.
I a tot això em temo que el pagarem entre tots amb els impostos, el deute
serà a costa de tots. Bé de tots exactament no, han hagut espavilats que han
guanyat molts diners amb el negoci de la vivenda, les hipoteques i els seus
productes financers. Ja ho diu més d’un que en temps de crisis es temps
d’oportunitats.
Sigui com sigui, dia rere dia, grans experts continuen fent volar coloms amb
el tema de la crisis, sense posar el dit a la llaga, on fa mal, i és amb
diferència en el gran forat existent en el control d’alguns productes
financers, com per exemple l'explicat anteriorment, productes financers que
es venen en els mercats d’arreu del mon, així com la permissibilitat legal i
operativa amb les operacions especulatives en tots els mercats, on
públicament se’ls reverencia per les seves conquestes, els seus grans èxits,
que corresponen a pèrdues per altres.
No cal dir que amb diners públics no es pot tapar els forats deixats per la
cobdícia i la mala gestió, menys encara si els preus de les vivendes es mantenen alts per
tal que els que volen encara treure més negoci ho puguin continuar fent a
costa de la empenta del diner públic i el joc que poden provocar els grans
capitals i els seus gestors.
Sens dubte cal un marc regulador més sensat, coherent i just, que permeti la
operativa financera i que també la penalitzi quan calgui amb la mateixa
agilitat, sense permetre l’especulació en cap mercat financer, monetari o de
matèries primeres. I ja posats a introduir seny, ja és hora d’aplicar una
petita taxa o impost destinada a Nacions Unides en totes les operacions d’aquests
mercats com mida de recordatori de les dificultats provocades per la
cobdícia i també del desig d’aplicar mides permanents i garantides de
redistribució de la riquesa.
|
 |
