2008 MAIG, EL CICLÓ NARGIS CAUSA ESTRALLS A MYANMAR
Myanmar
està patint el desastre natural del cicló Nargis.
Aquest nou desastre natural ha forçat de nou un esforç en
activar relacions diplomàtiques a les què
desitgem èxit i siguin inici d'un canvi favorable als drets humans i les
condicions de vida dels seus habitants.
A mida que van passant els dies el record i l'ajuda cap a
les víctimes del cicló es va esvaint, com si s'anés encongint fins tornar-se
invisible o totalment transparent, ja no es notícia de portades i tot i
l'esforç de diverses organitzacions governamentals i no governamentals, la
pobresa s'ha tornat més quotidiana entre una població amb pocs recursos i
alternatives.
El cicló Nargis en amb prou feines 72 hores va passar en cas de ser un cicló
de poca consideració a convertir-se en el major desastre natural per a la
població de Myanmar i el segon en importància al sud-est asiàtic.
El 2 de maig el cicló Nargis tocava terra en la divisió d'Ayeyarwady, amb
ones superiors a 3 metres d'altura i vents màxims de 200 km/h recorrent el
país cap a Yangon, la seva capital, on va arribar amb vents de 130 km/h,
l'endemà, a primera hora del 3 de maig s'havia convertit en tempesta
tropical de baixa intensitat.
En amb prou feines 32 hores el cicló Nargis va arrabassar la vida a més de
40 mil persones, segurament moltes més a causa del gran número de
desapareguts, afectant la vida de més de 2 milions de persones, destruint
llogarrets, pobles i cents d'edificis en ciutats com Bagale, Rangun, Labutta
o Yangon, en especial en tot el delta del riu Irrawaddy, que ha quedat
inundat.
La força del cicló ha tallat la llum, l'aigua potable, les conduccions
d'aigua residual i destruït gairebé tot el que va trobar al seu pas, també
els extensos camps d'arròs, quedant destruïda bona part de la collita del
país.
La població afectada està majoritàriament sense empara, ni aliments, ni
aigua potable, sense ajuda, indefensa, a la intempèrie. Aquesta situació
s'enceba encara més en les persones sense recursos, així com en els nens i
nenes que han quedat totalment desemparats. A les ciutats afectades els
preus dels aliments i aigua s'han multiplicat per 4.
Davant d'aquest desastre natural la Junta Militar sembla reaccionar amb
lentitud o ineptitud, sigui com fos la seva reacció sembla no estar a
l'altura que la necessitat obliga.
Tot i que el govern de la Junta Militar va demanar ajuda a Nacions Unides,
s'ha mostrat desconfiat i lent a concedir els visats necessaris per entrar
al país el personal d'ajuda humanitària, tardant 4 dies a començar a
concedir-los a comptagotes.
Hi ha hagut algun dignatari europeu com el president de França, i algun més
nord-americà que s'ha mostrat favorable a entrar a Myanmar i distribuir
l'ajuda humanitària sense cap permís i sens dubte no hauran estat els únics
en pensar-ho veient el desastre ocorregut i l'estat en el qual han quedat
cents de milers de persones.
Tot i repudiant els actes d'un govern autoritari, una dictadura militar
despòtica, l'ús de la força posaria en perill la resolució del conflicte ja
que a l'ús de la força sens dubte una altra força li respondrà i mentre les
víctimes d'aquest desastre natural moriran de gana, malaltia o d'oblit.
La millor ajuda serà la que arribi a les víctimes i per a aconseguir-ho
quina millor manera que la coordinació a través de Nacions Unides.
Igual com en altres parts del món hi ha que veu en tot desastre una
oportunitat de negoci a curt, mitjà o llarg termini, i no solament em
refereixo als espies, comerciants d'armes, caçadors de fortuna, també als
serveis de transport i distribució, reparació d'infrastructures, com
carreteres, línia elèctrica, canonades, clavegueres, i també els
especuladors i els lladres.
Necessàriament des de Nacions Unides s'ha de replantejar la manera com
abordar desastres naturals d'aquesta envergadura per aconseguir que l'ajuda
humanitària compleixi sempre la seva comesa sense traves ni demores.
AJUDA HUMANITÀRIA, LES MANQUES S'AMUNTEGUEN
Els primers ajuts han estat dels països veïns, amics i més diplomàtics i
tolerants amb la política interna de la dictadura militar.
Pel seu art Nacions Unides sol·licita 187 milions de dòlars per assistir com a mínim a un milió i mig de persones
afectades pel cicló Nargis.
Unes quantes ONG ja estaven treballant en Myanmar de manera que la seva
intervenció ha estat possible de manera immediata (encara que molt limitada
per falta de mitjans materials i el poc personal destinat) igual com els
ajuts dels països amics com la Xina, l'Índia, el Japó i Tailàndia, no així
l'ajuda de diversos països europeus i americans, tampoc la de Nacions Unides
tot i que la Junta Militar va sol·licitar ajuda
a Nacions Unides, a l'hora de concedir els visats d'entrada és tremendament
reaci i desconfiat de manera que fins i tot transcorreguts tres dies no va
concedir el primer permís a Nacions Unides per entrar al territori de
Myanmar.
Igual com altres països Espanya, a través de l'Agència Espanyola de
Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), aportarà 500 mil
d'euros al fons específic que el Programa Mundial d'Aliments ha posat en
marxa per assistir a la població birmana. L'AECID, com sempre, treballa de
manera coordinada amb els governs autonòmics, la Federació Espanyola de
Municipis i Províncies i ONG humanitàries, i està en contacte amb l'Oficina
de Coordinació dels Assumptes Humanitaris de l'ONU (OCHA) i el Servei
d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea.
És important que tots els països membres de Nacions Unides cooperin
coordinadament a través dels instruments de Nacions Unides evitant els
personalismes i accions individuals que xoquen amb l'actitud d'un país
ancorat en el passat, amb estructura feudal autàrquica, i veu amb temor i
desconfiança l'entrada al seu país de personal estranger.
